Què veuríem al cel si canviéssim la lluna per alguns dels planetes del sistema solar?
(NOTA: No tenim en compte l'atracció gravitatòria resultant entre la Terra i cada planeta. Altrament, aquestes visions durarien pocs minuts abans que col·lidissim amb ells)
Enllaços que et poden interessar
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Física. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Física. Mostrar tots els missatges
dilluns, 28 d’octubre del 2013
dijous, 26 de setembre del 2013
dijous, 11 d’octubre del 2012
Una caiguda gens tonta
Després d'un nou ajornament, està previst que, entre dijous i divendres, Fèlix Baumgartner pugi amb globus fins a l'estratosfera, concretament fins a 36 km d'altura, per llençar-se tot seguit sense cap altra ajuda que un vestit espacial isotèrmic i un paracaigudes per al tram final del descens. En aquest salt, espera superar la velocitat del so (340 m/s, en l'aire troposfèric) i el rècord d'altura de caiguda lliure que ostenta el militar nord-americà Joe Kittinger, que el 1960 es va llançar en paracaigudes des de 31 quilòmetres d'altitud.
ACTUALITZACIÓ: Baumgartner va saltar el passat diumenge, 14 d'octubre, a les 20:07. Aquí en tens tota la informació.
En aquest primer vídeo, teniu una recreació del que serà el salt (de fet, en Baumgartner ja va saltar des de 30 km el juliol passat arribant als 239 m/s):
En aquest segon vídeo, més llarg (9'50", en espanyol) es detallen les característiques tècniques del salt i de l'atmosfera a aquella altura:
Amb la informació anterior (cerqueu-hi les dades que us calguin), resoleu les següents activitats:
1. Suposant una acceleració a 39.045 metres de 9'70 m/s2, calculeu el temps que en Baumgartner ha trigat a assolir els 1342,8 km/h.
2. Calcula la velocitat mitjana del saltador en tot el recorregut.
3. Quina ha estat l'acceleració de frenada del paracaigudes, si la suposem constant, des de que l'obre fins que arriba a terra amb una velocitat de 5 m/s.
ACTUALITZACIÓ: Baumgartner va saltar el passat diumenge, 14 d'octubre, a les 20:07. Aquí en tens tota la informació.
En aquest primer vídeo, teniu una recreació del que serà el salt (de fet, en Baumgartner ja va saltar des de 30 km el juliol passat arribant als 239 m/s):
En aquest segon vídeo, més llarg (9'50", en espanyol) es detallen les característiques tècniques del salt i de l'atmosfera a aquella altura:
Amb la informació anterior (cerqueu-hi les dades que us calguin), resoleu les següents activitats:
1. Suposant una acceleració a 39.045 metres de 9'70 m/s2, calculeu el temps que en Baumgartner ha trigat a assolir els 1342,8 km/h.
2. Calcula la velocitat mitjana del saltador en tot el recorregut.
3. Quina ha estat l'acceleració de frenada del paracaigudes, si la suposem constant, des de que l'obre fins que arriba a terra amb una velocitat de 5 m/s.
dijous, 21 de juny del 2012
Solstici d'estiu
Des de molt antic, els humans hem estudiat els cicles de la natura i dels astres. Moltes construccions ho reflecteixen en el seu disseny. Aquí us deixo un video sobre una d'aquestes: el temple d'Stonehenge.
divendres, 9 de març del 2012
Rutherford i l'àtom
Tal i com us comentat a classe, us insereixo una simulació java (us el podeu actualitzar aquí) de l'experiment que sota la direcció d'Ernest Rutherford, van portar a terme Hans Geiger i Ernest Marsden amb una làmina d'or i un feix de partícules α (nuclis d'àtoms d'heli, amb dos protons i dos neutrons). Podeu controlar el tipus d'àtom del centre tot variant el seu nombre de protons i neutrons. Si us hi fixeu, apareix el primer electró (en blau) orbitant el nucli que trieu. Observeu el recorregut de les partícules α (opció "Show traces").
dijous, 22 de setembre del 2011
James Drake ha convertit 600 fotografies preses des de l'estació espacial internacional en poc més d'un minut de video en mode time lapse. El clip permet resseguir la curvatura de la Terra, veure'n els mars i les llums enceses de les ciutats. El vídeo inicia el recorregut a l'oceà Pacífic i transporta l'espectador per damunt d'Amèrica del Nord i del Sud fins a fondre's amb la llum del dia a l'Antàrtida. També es pot percebre la curvatura de la Terra, una línea groguenca, la ionosfera, i al fons les estrelles de la nostra galàxia.
dijous, 25 de novembre del 2010
Qui té por de l'energia solar?
Com us he comentat a classe desenes de vegades, l'energia solar i el seu aprofitament són la clau energètica del present i del futur més immediat. En el següent video podeu observar la potència d'aquesta font d'energia quan fem convergir els rajos solars mitjançant miralls. Aquestes proves s'han efectuat en un forn solar del sud de França (probablement Odeillo). Hi posaríeu la mà? Via Fogonazos.
dilluns, 31 de maig del 2010
Una breu història
Tal i com us he comentat, en Bill Bryson, amb Una breve historia de casi todo, ens serveix una molt bona compil·lació de la història de la ciència que no deixa de ser un repàs de la vida al planeta i de nosaltres mateixos, quan no una revisió de la trajectòria del propi planeta. Absolutament recomanable. En aquest enllaç el podeu llegir en format electrònic (gratuït).dilluns, 1 de març del 2010
Sobre la solubilitat de l'oxigen en líquids
La solubilitat de l'oxigen en aigua a 20ºC és només de 9 mg/L. Mentre que l'aire que respirem té aproximadament una concentració de 300 mg/L (20 % en volum). Per aquest motiu, els humans tenim un sistema respiratori pulmonar especialitzat en l'obtenció d'oxigen en aquestes concentracions. En canvi, els peixos tenen un sistema de respiració branquial més adaptat a concentracions baixes d'O2.
Amb tot, si en lloc d'aigua utilitzem un altre disolvent, podem aconseguir una major quantitat d'oxigen dissolt. El líquid que fa això possible és el perfluorocarboni. Aquesta substància pot portar de 45 a 55 mL d'oxígen dissolt per 100 mL de dissolvent, que equival a entre el 45 i el 55% d'aire ric en oxígen. Això el converteix en un líquid respirable. James Cameron (Alien, Terminator, Titanic, Avatar, entre altres) va aprofitar aquesta característica per mostrar com seria un equip de busseig a grans profunditats (>1000 m). En aquest primer video podeu observar la prova que fan amb un ratolí. Si no m'equivoco, no es tracta d'efectes especials. La prova doncs, és real.
En aquest altre, en canvi, Ed Harris es sotmet aparentment a la ventilació líquida. Desconec si la prova és real, tot i que m'inclino a pensar que és un efecte.
Actualment, s'està aplicant aquesta característica del perfluorocarboni en la ventilació líquida a neonats. És a dir, nadons prematurs amb dèficit respiratori. Recordeu que quan estem a la placenta de la mare, ja ens trobem nedant en líquid amniòtic.
Amb tot, si en lloc d'aigua utilitzem un altre disolvent, podem aconseguir una major quantitat d'oxigen dissolt. El líquid que fa això possible és el perfluorocarboni. Aquesta substància pot portar de 45 a 55 mL d'oxígen dissolt per 100 mL de dissolvent, que equival a entre el 45 i el 55% d'aire ric en oxígen. Això el converteix en un líquid respirable. James Cameron (Alien, Terminator, Titanic, Avatar, entre altres) va aprofitar aquesta característica per mostrar com seria un equip de busseig a grans profunditats (>1000 m). En aquest primer video podeu observar la prova que fan amb un ratolí. Si no m'equivoco, no es tracta d'efectes especials. La prova doncs, és real.
En aquest altre, en canvi, Ed Harris es sotmet aparentment a la ventilació líquida. Desconec si la prova és real, tot i que m'inclino a pensar que és un efecte.
Actualment, s'està aplicant aquesta característica del perfluorocarboni en la ventilació líquida a neonats. És a dir, nadons prematurs amb dèficit respiratori. Recordeu que quan estem a la placenta de la mare, ja ens trobem nedant en líquid amniòtic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)