Qui té por de l'energia solar?

Com us he comentat a classe desenes de vegades, l'energia solar i el seu aprofitament són la clau energètica del present i del futur més immediat. En el següent video podeu observar la potència d'aquesta font d'energia quan fem convergir els rajos solars mitjançant miralls. Aquestes proves s'han efectuat en un forn solar del sud de França (probablement Odeillo). Hi posaríeu la mà? Via Fogonazos.

La Sang

Una infografia molt interessant i detallada sobre la composició de la sang i els grups sanguinis. (Cliqueu a sobre per reproduir)

El dimoni dels nombres

Hans Magnus Enzensberger el va escriure l'any 1997. És una petita joia per la qualitat de les seves il·lustracions, per la senzillesa de les explicacions matemàtiques, i ha estat un autèntic bestseller.

És la història d'un noi, en Robert, a qui no agraden gens les matemàtiques. Cada nit té un somni, en què se li apareix el dimoni dels nombres. Li explica curiositats dels nombres, propietats dels nombres, sistemes de numeració, elements geomètrics, combinatòria..., i tot de forma atractiva, la qual cosa fa que en Robert, a mesura que avança la novel·la, tingui més i més ganes d’aprendre matemàtiques.

Descarrega'l aquí (en castellà).

Google Earth descobreix l'impacte d'un meteorit a Egipte

Fa milers d'anys, un rar meteorit metàl·lic es va estavellar a 12.000 quilòmetres per hora contra la superfície terrestre a prop del que avui dia és la deshabitada regió fronterera entre Egipte, el Sudan i Líbia. L'impacte d'un bloc de 10 tones de ferro va generar una bola de foc i una columna que va ser visible a més de 1.000 quilòmetres de distància. Va fer un forat de 16 metres de profunditat i 45 d'ample. Al 2008, el cràter va ser descobert durant un estudi en Google Earth. Via 3cat24.

Una breu història

Tal i com us he comentat, en Bill Bryson, amb Una breve historia de casi todo, ens serveix una molt bona compil·lació de la història de la ciència que no deixa de ser un repàs de la vida al planeta i de nosaltres mateixos, quan no una revisió de la trajectòria del propi planeta. Absolutament recomanable. En aquest enllaç el podeu llegir en format electrònic (gratuït).

Els sentits també ens enganyen

Aquí us deixo un parell de videos amb il·lusions òptiques. La segona va guanyar el premi Best Illusion of the Year Contest de 2010.

Mesurant l'esperma

El canal de geografia i ciència National Geographic va emetre ahir Sizing Up Sperm, un interessant reportatge que, per primera vegada, presenta la fecundació humana d'una manera prou especial: a base de gent, és a dir, a 'escala humana'.

National Geographic va contractar centenars de figurants, vestits de blanc, per fer-los córrer per una vall mentre els filmava des d'uns helicòpters. L'objectiu d'aquest desplegament de mitjans era de fer veure d'una manera ben plàstica la dura cursa d'obstacles que els espermatozous han de superar per arribar a l'òvul.

A la web del programa, a més de la sinopsi, hi ha l'anunci del reportatge, fotografies de l'enregistrament, el joc en línia The Great Sperm Race i un entretingut apartat de curiositats, amb dades com ara que neixen tres-cents cinquanta mil infants di`riament al món; que els testicles pengen per mantenir una temperatura tres graus inferior a la de la resta del cos, i que produeixen mil espermatozous a cada batec del cor. (Extret de Vilaweb)

Sobre la solubilitat de l'oxigen en líquids

La solubilitat de l'oxigen en aigua a 20ºC és només de 9 mg/L. Mentre que l'aire que respirem té aproximadament una concentració de 300 mg/L (20 % en volum). Per aquest motiu, els humans tenim un sistema respiratori pulmonar especialitzat en l'obtenció d'oxigen en aquestes concentracions. En canvi, els peixos tenen un sistema de respiració branquial més adaptat a concentracions baixes d'O2.
Amb tot, si en lloc d'aigua utilitzem un altre disolvent, podem aconseguir una major quantitat d'oxigen dissolt. El líquid que fa això possible és el perfluorocarboni. Aquesta substància pot portar de 45 a 55 mL d'oxígen dissolt per 100 mL de dissolvent, que equival a entre el 45 i el 55% d'aire ric en oxígen. Això el converteix en un líquid respirable. James Cameron (Alien, Terminator, Titanic, Avatar, entre altres) va aprofitar aquesta característica per mostrar com seria un equip de busseig a grans profunditats (>1000 m). En aquest primer video podeu observar la prova que fan amb un ratolí. Si no m'equivoco, no es tracta d'efectes especials. La prova doncs, és real.

En aquest altre, en canvi, Ed Harris es sotmet aparentment a la ventilació líquida. Desconec si la prova és real, tot i que m'inclino a pensar que és un efecte.

Actualment, s'està aplicant aquesta característica del perfluorocarboni en la ventilació líquida a neonats. És a dir, nadons prematurs amb dèficit respiratori. Recordeu que quan estem a la placenta de la mare, ja ens trobem nedant en líquid amniòtic.

Terratrèmols

En aquestes darreres setmanes hem pogut escoltar i veure els devastadors efectes dels terratrèmols: Haití i Xile s'han vist sorpresos per la viòlencia de la tectònica de plaques. Els efectes són dificilment assumibles en les nostres contrades ja que els moviments de placa no passen del 4 en l'escala Richter. Aquí us adjunto un test d'edificació antiterratrèmols.