Nombres primers de l'espai

Carl Sagan va publicar Contact l'any 1985. Al 1997, Robert Zemeckis (Back to the future, Forrest Gump,...) en va dirigir una adaptació al cinema protagonitzada per Jodie Foster. La història es basa en el programa SETI, impulsat, entre altres, pel mateix Carl Sagan. El film es planteja un hipotètic contacte mitjançant ones de ràdio amb una altra civilització intel·ligent, i el seguit de conseqüències que aquest fet tindria en la nostra societat.

En aquest fragment que us insereixo a continuació hi podeu veure el primer moment en que arriba el senyal de ràdio procedent de l'estel Vega.

A partir del vídeo:
1. La taula de nombres primers que heu elaborat a classe, coincideix amb la que apareix al minut 1:54?
2. Com sabem que la llista de nombres primers és el missatge d'una civilització intel·ligent?
3. Penseu que el sistema de numeració extraterrestre també és decimal?

Podeu debatre entre vosaltres la qüestió següent:
4. Per què només ens envien els nombres primers entre 1 i 100?

Glogster. Una eina TIC

Us deixo el póster que he fet per una pràctica de la UOC. He fet servir l'eina online Glogster.com. És gratuïta i molt intuïtiva. Animeu-vos aprovar-la.

Desmuntant l'homeopatia

"Doncs a mi em funciona!" és la frase que més s'utilitza per difondre la doctrina homeopaticista. El programa Quequicom de TV3 dedica un monogràfic -Homeopatia: creença o evidència- a la creença en l'homeopatia, amb uns exemples clars i fàcils de comprendre. A veure qui es torna a empassar els caramelets sense pensar que l'estan enredant... Podeu veure'l directament aquí.

Els caramels contenen 0,85 g de sacarosa i 0,15 g de lactosa. És a dir 1 g de glúcids disacàrids.
Vaja, el sucre de taula i el de la llet.

Estimant els orbitals atòmics

En el video que us presento a continuació podeu observar la configuració electrònica de l'àtom d'escandi (Z=21) 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d1

Com podreu veure, es tracta d'una representació en 3D que proporciona una magnífica visió de com es distribueixen els electrons en els diferents nivells de l'àtom.

Optimitzant l'energia solar

Aquí us presento dues innovacions que permeten millorar el rendiment i per tant, l'aprofitament de l'energia solar. I tot sembla indicar que el Sol no s'apagarà fins d'aquí a uns 5000 milions d'anys.

Cases geosolars

I si el rebut de la llum no fos un maldecap? I si les nostres llars fossin energèticament suficients, o gairebé?

Una infografia per repassar les fonts d'energia renovables que tenim a l'abast. És un repte del segle XXI saber-les desenvolupar fins a independitzar-nos de les no-renovables.

James Drake ha convertit 600 fotografies preses des de l'estació espacial internacional en poc més d'un minut de video en mode time lapse. El clip permet resseguir la curvatura de la Terra, veure'n els mars i les llums enceses de les ciutats. El vídeo inicia el recorregut a l'oceà Pacífic i transporta l'espectador per damunt d'Amèrica del Nord i del Sud fins a fondre's amb la llum del dia a l'Antàrtida. També es pot percebre la curvatura de la Terra, una línea groguenca, la ionosfera, i al fons les estrelles de la nostra galàxia.

Fonts d'energia no renovables

Una revisió de les diferents fonts d'energia no renovables que encara utilitzem per generar electricitat.

El camí de l'electricitat

En la presentació següent podeu observar el conjunt d'infrastructures que es necessiten per distribuir l'electricitat.

Dues pinzellades de futur

En aquests dos videos podeu observar el treball en innovació que tard o d'hora acabarà formant part de les nostres vides.